En produir-se la mort de Soledad, La Fundació Pere Ardiaca i la Fundació Maria Aurèlia Capmany es van posar en contacte amb altres entitats i associacions amb intenció de crear una comissió que havia d'estudiar quin tipus d'homenatge podíem fer.
La comissió va quedar formada per Llum Ventura, en aquell temps dinamitzadora de "Dones del 36", per la seva actitud militant i el seu optimisme més que contagiós, Rosa Bofill de la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya, Rosa Maria Puig Serra d'UGT de Catalunya, Rosa Maria Dumenjó, presidenta de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, Toni Estopa de l'Ajuntament de Barcelona i finalment Carmen Plazuelo, Quim Cornelles i Manuel Moreno de la Fundació Pere Ardiaca.
No va ser gens difícil entendre'ns. Per unanimitat vam estar d'acord en demanar a l'Administració un espai públic per a Soledad Real. Un carrer no era possible, ateses les condicions exigides. És per a això, que vam demanar que l'Escola d'Adults del seu barri de la Barceloneta portés el seu nom.
En un error de principiants no vam demanar la seva opinió i conformitat al claustre de professores i professors, el que ens va costar una reprimenda afectuosa per la seva part i molta autocrítica.
L'actitud del claustre, a partir d'aquest moment, va ser de total afecte i per boca de la seva directora, Anna Silvestre, ens van comunicar la seva conformitat i suport a la comissió.
Tot i que encara estàvem esperant una resposta de l'Administració, vam realitzar el primer acte-homenatge el 26 de novembre de 2008, acte al qual van acudir principalment alumnes i alumnes de l'escola i altres veïnes i veïns del barri.
L'acte va ser interactiu ja que el públic va participar amb entusiasme.
La comissió va quedar formada per Llum Ventura, en aquell temps dinamitzadora de "Dones del 36", per la seva actitud militant i el seu optimisme més que contagiós, Rosa Bofill de la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya, Rosa Maria Puig Serra d'UGT de Catalunya, Rosa Maria Dumenjó, presidenta de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, Toni Estopa de l'Ajuntament de Barcelona i finalment Carmen Plazuelo, Quim Cornelles i Manuel Moreno de la Fundació Pere Ardiaca.No va ser gens difícil entendre'ns. Per unanimitat vam estar d'acord en demanar a l'Administració un espai públic per a Soledad Real. Un carrer no era possible, ateses les condicions exigides. És per a això, que vam demanar que l'Escola d'Adults del seu barri de la Barceloneta portés el seu nom.En un error de principiants no vam demanar la seva opinió i conformitat al claustre de professores i professors, el que ens va costar una reprimenda afectuosa per la seva part i molta autocrítica.
L'actitud del claustre, a partir d'aquest moment, va ser de total afecte i per boca de la seva directora, Anna Silvestre, ens van comunicar la seva conformitat i suport a la comissió.Tot i que encara estàvem esperant una resposta de l'Administració, vam realitzar el primer acte-homenatge el 26 de novembre de 2008, acte al qual van acudir principalment alumnes i alumnes de l'escola i altres veïnes i veïns del barri.
L'acte va ser interactiu ja que el públic va participar amb entusiasme.